«Internet del bosc»: què està confirmat i què no

Segurament heu sentit a parlar de l'«internet del bosc». Sota terra, el miceli suposadament connecta els arbres, i els vells «arbres mare» alimenten per aquesta via els arbres joves. És una història bonica, però fins a quin punt és certa? A continuació repassem tres treballs científics: què hi ha confirmat en aquesta història, què no i per què el debat encara no està tancat.

Què s'entén per xarxa fúngica?

Els científics parlen de «xarxa micorrízica comuna», en anglès common mycorrhizal network. És quan els filaments dels fongs micorrízics, les hifes, connecten sota terra les arrels de diverses plantes, de la mateixa espècie o d'espècies diferents. Així la defineixen Karst i col·legues en la seva revisió ¹.

Cal dir-ho des del principi: cap dels tres treballs afirma que aquestes connexions no existeixin. La discussió és sobre una altra cosa: com d'esteses són, què hi passa i si la planta que rep alguna cosa en treu algun benefici.

Hi ha xarxes arreu dels boscos? No està confirmat

Karst i col·legues van publicar el seu treball a la revista Nature Ecology & Evolution. És una revisió: els autors van analitzar investigacions ja publicades i van comprovar què se'n desprèn realment. La conclusió és aquesta: les afirmacions que les xarxes estan àmpliament esteses als boscos i que els recursos hi circulen en benefici de les plàntules no estan prou confirmades. Els resultats dels treballs de camp divergeixen massa entre ells, admeten altres explicacions o són massa limitats per extreure'n conclusions generals.

Encara es diu amb més duresa sobre la imatge central de la història popular. Que els arbres adults enviïn preferentment als seus descendents recursos i senyals de defensa no ho avala cap treball revisat per parells, és a dir, un article que altres científics han revisat abans de publicar-lo ¹.

El límit d'aquesta revisió és el mateix que el de qualsevol revisió: avalua si les proves publicades són suficients. L'absència de proves no vol dir que el fenomen no existeixi. Només vol dir que de moment no hi ha res en què basar-ne l'afirmació.

D'on surt, doncs, tanta seguretat? De la manera de citar

Si hi ha poques proves, per què la història s'ha arrelat tant? La segona part de la mateixa revisió no tracta del bosc, sinó dels textos científics: com s'hi citen les investigacions sobre les xarxes. Els autors van comptar que en els darrers 25 anys les afirmacions sense prou suport s'han duplicat. Segons ells, els investigadors citen més volenters els resultats positius, i això pot distorsionar la imatge general de com estan fetes i com funcionen les xarxes als boscos.

Els autors formulen la conclusió amb cautela: els coneixements sobre les xarxes són encara massa escassos i massa poc consolidats per fonamentar-hi la gestió forestal ¹.

Passa el carboni d'un arbre a un altre? Sembla que sí, però no se sap quant

Si les afirmacions generals són fràgils, queda una pregunta més simple: passa per la xarxa alguna cosa mesurable? Henriksson i col·legues, a la revista New Phytologist, han revisat de nou les proves de la hipòtesi de l'arbre mare. També és una revisió de treballs d'altres, no un experiment nou. La seva conclusió: de moment no hi ha proves que per les xarxes es produeixi una transferència neta significativa de carboni i que aquesta beneficiï el receptor. «Neta» vol dir aquí allò que li queda al receptor un cop descomptat el flux en sentit contrari.

Per què és tan difícil de comprovar? Normalment s'usen marcadors isotòpics. S'administra a la planta carboni marcat amb una varietat especial d'àtom i es mira on acaba la marca. El mètode va bé per seguir els fluxos de substàncies. Però l'associació micorrízica és complexa, els llindars de sensibilitat dels aparells són baixos i les diferències isotòpiques naturals són petites. Per això de vegades se'n treuen conclusions a partir de desviacions minúscules, i això pot induir a error.

Alhora, els autors reconeixen que, pel que sembla, hi ha alguna transferència de carboni ².

Quant carboni pot arribar del veí? En el cas més fort, un 40 %

La xifra més alta la va donar el treball de Klein i col·legues, de 2016, que Henriksson i coautors citen com l'argument principal dels partidaris. Klein i col·legues van estudiar arbres de 40 m d'alçada de diverses espècies amb arrels que se superposaven i hi van trobar un intercanvi de productes de la fotosíntesi en tots dos sentits. Segons la seva conclusió, el 40 % del carboni de les arrels fines de l'arbre havia estat obtingut d'altres arbres a través de les xarxes.

Juntament amb les dades d'Avital i col·legues, de 2022, aquesta és l'estimació publicada més alta de quant carboni rep una planta d'una altra. La majoria de la resta de treballs en donen entre 10–20 vegades menys. I la reserva principal: fins a quin punt aquests fluxos passen precisament per la xarxa i no per altres vies, en el moment d'escriure això no ha estat demostrat de manera definitiva ².

El lloc, les espècies i el nombre d'arbres d'aquests treballs no consten a la nostra font. Per això no es pot traslladar el 40 % a cap altre bosc: és el resultat d'un treball concret, no una regla.

D'on han sortit les «mares»? Segons els crítics, del desig d'humanitzar els arbres

El tercer treball ja no analitza xifres, sinó la imatge mateixa. Robinson i col·legues, a la revista Trends in Plant Science, qüestionen que els «arbres mare» transmetin per la xarxa una quantitat substancial de carboni als seus descendents i a les plàntules veïnes. Aquí no hi ha mesuraments nous. És un article crític, i els autors es basen en revisions recents segons les quals les proves no són convincents o directament no n'hi ha.

L'arrel de la idea la veuen en el desig d'humanitzar les plantes. Segons ells, això porta a malentesos i interpretacions falses i, al capdavall, pot perjudicar en comptes d'ajudar la bona causa de la conservació dels boscos ³. Aquesta és la seva valoració, no el resultat d'un experiment.

Qui falta en aquest repàs? Els partidaris de la hipòtesi

Les tres fonts estan escrites per crítics de la hipòtesi. El bàndol dels defensors només hi és representat per les xifres de Klein i Avital, explicades per Henriksson i col·legues. Les respostes dels partidaris a aquesta crítica no hi són a la nostra selecció. Per això la conclusió honesta és aquesta: el debat continua, i no es pot considerar que cap de les dues parts tingui definitivament la raó.

Aquest debat no té res a veure amb la previsió de MicoRadar. La previsió al mapa és un càlcul del nostre model, no una observació al bosc, i no es basa en la teoria de les xarxes fúngiques.

Què se'n desprèn i què no

• Cap dels crítics no nega les connexions entre arrels a través del miceli. No està confirmat que estiguin àmpliament esteses i que ajudin les plàntules.
• Sembla que hi ha alguna transferència de carboni entre arbres. Una transferència neta significativa en benefici del receptor encara no s'ha demostrat.
• Que els arbres vells es preocupin precisament de la seva descendència no té proves revisades per parells.
• La xifra del 40 % és la més alta de les publicades. No descriu tots els boscos, i el camí a través de la xarxa no s'hi ha demostrat de manera definitiva.
• La selecció només inclou crítics. És una qüestió científica oberta, no un coneixement establert ni un consell pràctic.

Verificat amb les fonts el 3 d'octubre de 2026.