Per què un any és de bolets i l'altre gairebé buit

Hi ha anys en què els cistells anaven plens a vessar i l'any següent, als mateixos llocs, gairebé no hi ha res. Investigadors espanyols han pesat bolets durant anys a les mateixes parcel·les de bosc i han intentat entendre'n el motiu. Veurem què n'han tret i on s'acaben les seves conclusions, perquè no n'espereu més del que us poden donar.

Resposta breu: sobretot, la pluja

En els tres treballs de què parlarem, les oscil·lacions de la collita estan lligades en primer lloc a les precipitacions. Però aquesta és una conclusió sobre les mitjanes de les parcel·les d'inventari. No en resulta què passarà en un bosc concret un cap de setmana concret. ¹²³

Fins a quin punt poden ser diferents els anys? Moltes vegades

El treball d'Alday i col·laboradors (revista Scientific Reports) és el que ho mostra millor. Durant vuit anys seguits, del 2007 al 2014, van fer inventaris en 19 parcel·les permanents de zones mediterrànies d'Espanya, a altituds d'entre 684 i 1 615 metres sobre el nivell del mar. Van comptar la biomassa dels cossos fructífers, és a dir, el pes dels bolets mateixos, en quilograms per hectàrea. ¹

Fins al 2009 la collita va anar creixent, el 2011 va caure en picat i el 2014 va arribar al màxim dels vuit anys. El signe «±» indica el marge d'error: són valors mitjans de les parcel·les, no el pes recollit en un sol lloc. Gairebé tot aquest pes, el 94 % de la biomassa total, correspon a espècies que els autors consideren micorríziques, i per això la seva corba al llarg dels anys gairebé repeteix la del total. ¹

Què pesa més: l'any o el lloc? L'any, però per poc

Ara que la collita canvia tant amb el temps, sorgeix la pregunta: potser tot depèn d'on és la parcel·la? Alday i col·laboradors van descompondre la variació de la biomassa en parts. La part més gran, el 42 %, correspon a les diferències entre anys, el 34 % a les diferències entre parcel·les i el 17 % a les diferències entre localitats. És a dir, el lloc queda molt a prop de l'any. ¹

Quina pluja és la més important? La del final de l'estiu i l'inici de la tardor

En aquestes observacions, les precipitacions del final de l'estiu i de l'inici de la tardor són les que més feien oscil·lar la collita. Els autors en conclouen que a les zones mediterrànies les precipitacions són un recurs limitant: la fructificació la frena precisament la manca de pluja. Tingueu present com s'ha obtingut aquesta conclusió. Ningú no va canviar la pluja a propòsit: és una relació trobada en les observacions. I una altra precisió dels mateixos autors: no mostren cap tendència a llarg termini. Vuit anys donen una imatge de les oscil·lacions, no d'una tendència. ¹

Importa la densitat del bosc? Sí, però és millor la mitjana

Si la diferència entre anys és sobretot el temps que fa, d'on surt la diferència entre llocs? Hi respon el treball de Sánchez-González i col·laboradors (revista Forest Ecosystems). No hi ha observacions noves: els autors han construït models de productivitat a partir de dades de parcel·les d'inventari del nord d'Espanya, concretament 90 parcel·les de 100 m² en masses pures de P. sylvestris i P. pinaster. ²

Els autors parteixen del fet que la diferència entre anys ve sobretot del temps, i la diferència entre llocs, del sòl, de la gestió, de la composició i l'estructura de la massa forestal i de les característiques del terreny. Segons els seus resultats, a la collita hi influeixen el temps, sobretot les precipitacions, i la suma de les àrees de les seccions dels troncs. Si ho simplifiquem, és la suma de les àrees dels talls transversals de tots els troncs per hectàrea, una mesura aproximada de com d'atapeït és el bosc. La collita en depèn segons una corba amb un sol cim, i la collita més gran prevista correspon a 30–40 m² per hectàrea. ²

Aquí és fàcil ensopegar. Aquests 30–40 m² per hectàrea són el cim de la corba del model, no una mesura feta en cap bosc ni una recepta. A més, els mateixos autors escriuen que els models existents es basen en dades força locals i que encara falten eines per a territoris grans. ²

Què pesa més als pinars: la pluja o la calor? La pluja

El tercer treball ja no tracta de collites passades, sinó d'escenaris. Herrero i col·laboradors (revista Forests) van construir un model per a masses de pinastre (Maritime pine) i hi van calcular escenaris. Al model van entrar tres coses: la relació entre la suma de les àrees de les seccions dels troncs i la densitat de la massa, com a indicador de la cura del bosc; les precipitacions; i les temperatures mitjanes de setembre i novembre. ³

El més important per a nosaltres: en aquestes masses, les precipitacions influïen més que la temperatura en la productivitat total de bolets. Però és un resultat d'un model per a una sola espècie d'arbre, i els escenaris són un càlcul, no una cosa que algú hagi vist al bosc. ³

Què se'n pot deduir d'aquests treballs i què no

Els treballs són de natura diferent: un és d'observacions, un altre de models a partir de dades de parcel·les i el tercer d'un càlcul d'escenaris. I coincideixen en una cosa: tot es redueix a la pluja. Aquests són els límits. ¹²³

• Se'n dedueix: segons els inventaris plurianuals als boscos d'Espanya, la collita oscil·la moltes vegades d'un any a l'altre, i aquestes oscil·lacions estan lligades sobretot a les precipitacions; en el cas d'Alday i col·laboradors, a les del final de l'estiu i l'inici de la tardor.
• Se'n dedueix: el lloc també compta. La diferència entre parcel·les explica només una mica menys de la variació que la diferència entre anys.
• No se'n dedueix: que la pluja d'aquesta setmana garanteixi bolets al vostre bosc dissabte. Totes les conclusions es refereixen a mitjanes de parcel·les d'inventari.
• No se'n dedueix: que el resultat dels pinars d'una sola comarca sigui una regla per a tots els boscos, ni que els 30–40 m² per hectàrea siguin un consell pràctic. És una predicció d'un model amb dades locals.
• No se'n dedueix: que vuit anys d'observacions mostrin una tendència a llarg termini. Els autors diuen explícitament que no la mostren.

I per acabar: el Mapa de previsió de MicoRadar també és un càlcul d'un model, no una observació de la collita, de manera que hi valen les mateixes precisions.

Text contrastat amb les fonts el 3 d'octubre del 2026.