Aragón: permisos i límits per a la recol·lecció de bolets

En resum: a tot Aragón els bolets del bosc són propietat d'algú, però per a ús propi i en petita quantitat es poden collir gratis, mentre no hi hagi un cartell que ho prohibeixi. Totes les normes són en un sol document, el Decreto 179/2014: s'aplica a tot el territori i a totes les terres forestals, públiques i privades (zona al mapa). A continuació trobareu quan la recol·lecció és lliure, quan cal un permís, quants bolets es poden agafar per persona i dia i quins cartells cal buscar al lloc. ¹

Qui és el propietari dels bolets que heu collit?

El propietari del bosc. Segons el decret, els propietaris de les finques forestals són en tots els casos propietaris dels bolets silvestres que surten a la seva finca o al seu bosc. ⁴

Però d'aquesta regla n'hi ha una excepció, i és la que sosté tota la recol·lecció aficionada. L'ús «ocasional» (per a un mateix, sense afany de lucre i sense danyar la natura) és lliure i gratuït. Es poden agafar 3 quilos de bolets o 10 litres de volum per persona i dia; si el pes i el volum no coincideixen, compta el pes. ⁴

Aquest règim funciona a totes les terres forestals d'Aragón, però queda anul·lat en dos casos: el propietari ha indicat la prohibició amb senyalització o la finca forma part d'una zona d'aprofitament regulat. La creació d'aquesta zona exclou del tot la recol·lecció ocasional a l'interior. ²⁴

Com es veu aquesta prohibició al lloc?

Dos cartells, i el decret en fixa els textos literalment. El primer és el del propietari: «Zona de setas reservada. Prohibida la recolección», és a dir, zona de bolets reservada, recol·lecció prohibida. Si el veieu, no aneu més enllà. ⁴

El segon assenyala la zona regulada: «Aprovechamiento micológico regulado. Prohibido recolectar sin autorización», és a dir, aprofitament micològic regulat, prohibit collir sense autorització. Aquests cartells es col·loquen sobre suports d'1,5 m d'alçada i hi ha de constar obligatòriament el propietari de la zona. Aquesta és la línia que us interessa: és ell qui expedeix els permisos. ⁵

Cal permís?

A la zona regulada, sí, i només del propietari d'aquesta zona. Pot aprofitar el recurs micològic ell mateix o expedir permisos a tercers: nominals, personals i intransferibles, amb indicació del tipus d'ús permès. No es pot passar el permís a un amic. ⁵

El permís té també un avantatge afegit: dona dret a circular amb cotxe per les pistes forestals de dins la zona que hi estiguin obertes, per portar les persones autoritzades al lloc de recol·lecció. ⁵

Els límits per tipus de permís són aquests:

Amb el permís comercial només es poden collir les espècies que la legislació sanitària reconeix aptes per a la venda i que figuren a l'annex I del decret. ²⁶

On es compra el permís i quant costa?

No hi ha una resposta única, i això és el més important que cal saber d'entrada. Cada zona regulada ha de tenir el seu propi reglament, aprovat pels seus propietaris; als boscos municipals s'adopta en forma d'ordenança. El reglament fixa com a mínim els tipus de permís, els terminis de validesa i els preus, així com les exempcions, els descomptes i els avantatges. ²⁵

Per tant, el preu, el termini i el punt de venda només els podeu saber del propietari de la zona, el nom del qual figura al cartell. La pàgina del govern d'Aragón no esmenta zones concretes, preus ni punts de venda.

I encara una cosa: els límits regionals són un sostre, no una garantia. Els instruments de planificació forestal poden fixar amb les seves decisions límits d'aprofitament ordinari i comercial, i la recol·lecció ocasional només la poden reduir o prohibir si cal per conservar el recurs. La norma local és sempre igual o més estricta que la general. ⁷

Què es pot collir segons el decret?

Només les espècies de bolets silvestres que es consideren comestibles o amb aplicació medicinal i que figuren a l'annex del decret. La recol·lecció d'espècies que no hi són està prohibida; només hi ha excepcions per a autoritzacions científiques i per a permisos a membres de societats micològiques. ⁴⁸

Aquí cal no confondre's: és una restricció legal, no una manera de saber si un bolet és comestible. L'annex del decret no fa que el bolet del vostre cistell sigui segur. No diré que cap bolet és comestible ni en descriuré els trets: ni per l'aspecte, ni per una foto, ni amb una aplicació del mòbil. Per fer-vos una idea general de quins bolets convé no tocar, podeu consultar la secció sobre bolets tòxics.

Si després de menjar bolets silvestres us trobeu malament, truqueu al 112.

Com collir per no incomplir el decret?

El decret no regula només els límits, sinó també el mètode. Està prohibit arrencar i destruir els bolets i remoure el sòl de manera que es malmeti la capa vegetal superficial, ja sigui amb les mans o amb eines com rastells, aixades, falçs, pics i pales. Està prohibit collir de nit, de la posta de sol a l'alba, i transportar els bolets en recipients no ventilats. ⁸

Entre el que és obligatori: tallar només amb navalla, ganivet o tisores; no agafar exemplars en les fases més primerenques de desenvolupament; no agafar-ne de sobremadurs, trencats ni malmesos; netejar la collita preferiblement al mateix lloc, deixant al bosc els peus i les parts rebutjades. ⁸

Un punt a part és la caça. A les zones i en les hores assenyalades per a batudes de caça (batidas) no es poden collir bolets. El cartell que ho indica convé buscar-lo tan atentament com el dels bolets. ⁷

Què no regula el decret?

Les tòfones no entren dins el Decreto 179/2014: tenen les seves pròpies normes, i aquí no les tracto. Els bolets cultivats tampoc no els regula el decret. ¹

La venda de bolets és una qüestió sanitària: es regeix pel Real Decreto 30/2009 sobre les condicions de venda de bolets per a ús alimentari, i els punts de venda no poden estar dins de boscos d'utilitat pública ni consorciats. El compliment dels requisits sanitaris no dona cap dret a collir: per collir per vendre cal el permís comercial de la zona. ³

Què aporta la previsió de MicoRadar?

La previsió del web és un càlcul d'un model segons les condicions, no una observació al bosc ni un permís per collir res. No anul·la ni els límits del decret ni les normes de la zona concreta. Es pot consultar per províncies (Huesca, Teruel, Zaragoza) i també al mapa de previsió i a la previsió del cap de setmana.

Què cal comprovar abans de sortir

• Calculeu quant penseu agafar realment i compareu-ho amb el límit: sense permís són 3 kg o 10 l per persona i dia.
• En arribar, busqueu el cartell. Si hi veieu el text amb reservada, marxeu; si hi veieu el text sobre aprofitament regulat, busqueu al cartell el nom del propietari de la zona.
• Poseu-vos amb antelació en contacte amb el propietari de la zona i pregunteu-li pels tipus de permís, els terminis i el preu: els fixa el reglament de la zona o l'ordenança municipal.
• Comproveu que no hi hagi batudes de caça anunciades aquests dies als llocs on aneu.
• Porteu ganivet o tisores i un recipient ventilat, com un cistell o similar; el rastell i l'aixada deixeu-los a casa.
• No determineu pel vostre compte si un bolet és comestible: ni per l'aspecte, ni per una foto, ni amb una aplicació.

El Decreto 179/2014 es va publicar al BOA núm. 225 del 17.11.2014 i va entrar en vigor un mes després de la publicació. La pàgina del govern d'Aragón es va actualitzar el 22.09.2026; text contrastat el 29.09.2026.