Gírgola de panical

Pleurotus eryngii

També: Gírgola de card, Bolet d'espinacal, Gírgola d'espinacal, Gírgola de camp, Gírgola d'arena

En castellà: Seta de cardo, Oreja de cardo · En basc: Kardu-ziza, Gardu-ziza · En gallec: Cogomelo de cardo, Cogumelo dos cardos

Envia per WhatsApp

ComestibleTemporada oct–desCalendari de temporada →

Barret de 3 a 12 cm, primer convex i després aplanat o una mica en forma d'embut, de color bru grisenc a ocre, amb la superfície seca i sovint clivellada en temps de vent. Les làmines són crema i baixen clarament pel peu, que és curt, massís, blanc i sovint excèntric. La carn és blanca, gruixuda i ferma — la més consistent de totes les gírgoles, i la raó que aguanti bé la planxa.

Fitxa ràpida

Nom científic: Pleurotus eryngii (DC.) Quél. (1872)
Família: Pleurotaceae
Comestibilitat: Comestible
Temporada: oct–des
Altitud habitual: 283–1.444 m
Confusió perillosa: Bolet d'oliu · Omphalotus olearius
Llista Vermella de la UICN: No avaluada (NE)

Com reconèixer-lo

Barret: Bru grisenc a ocre, 3–12 cm, sec, pla o una mica en forma d'embut
Làmines, porus o alvèols: Làmines crema, atapeïdes, clarament decurrents pel peu
Peu: Curt, massís, blanc, sovint excèntric; sense anell
Carn i tall: Blanca, gruixuda, ferma i una mica elàstica
Esporada: Blanca

On creix

No creix al bosc ni sobre fusta: viu de les arrels mortes del panical (Eryngium campestre), en pastures seques, guarets i estepa cerealista. Per això apareix en camp obert, on ningú no busca bolets. Abunda a Castella-la Manxa, Aragó, el sud de Castella i Lleó, Múrcia i Andalusia. La sortida principal va d'octubre a desembre després de les pluges de tardor, amb una segona més curta a la primavera.

Amb què es confon

Bolet d'oliuOmphalotus oleariusperillós
Barret
Taronja viu, 5–15 cm, convex i després en forma d'embut, llis
Làmines, porus o alvèols
Làmines veritables, fines, atapeïdes, molt decurrents, taronges
Peu
Llarg, sovint excèntric, taronja, més fosc cap a la base
Carn i tall
Taronja fins al centre, fibrosa i ferma
Esporada
Blanca a crema
On i quan
Soques i arrels, fins i tot enterrades, d'olivera i altres planifolis; tardor
Com distingir-lo: Taronja del tot, làmines incloses, i carn taronja fins al centre; la gírgola de panical és bruna o ocre, amb làmines crema i carn blanca.
Taronja intens del tot, també la carn, amb làmines afilades i molt decurrents. Surt de soques i arrels d'olivera, alzina o surera, de vegades enterrades, així que pot semblar que brota del sòl: el lloc no basta per descartar-lo, el color sí. És tòxic i provoca vòmits violents.
Clitocibe blancClitocybe rivulosaperillós
Barret
Blanquinós, 2–5 cm, gebrat, s'esquerda en anells amb l'edat
Làmines, porus o alvèols
Làmines blanquinoses, atapeïdes, adnates a decurrents
Peu
Curt i prim, blanquinós, fibrós; sense anell
Carn i tall
Blanquinosa i prima
Esporada
Blanca
On i quan
Pastures, gespes i cunetes, en rotllanes; d'estiu a tardor
Com distingir-lo: Petit, blanquinós i gebrat, de carn prima; la gírgola de panical té el barret bru o ocre i la carn gruixuda i ferma.
Més petit i blanquinós, amb el barret cobert d'una gebrada blanca que amb l'edat s'esquerda en anells, i làmines blanques, atapeïdes i decurrents. Surt en rotllanes sobre l'herba de les mateixes pastures, així que un panical a prop no confirma res: la gírgola de panical té el barret bru o ocre i la carn gruixuda i ferma. Conté muscarina i provoca suor, salivació i llagrimeig al quart d'hora de menjar-lo.
GírgolaPleurotus ostreatus
Barret
En forma de conquilla o d'ostra, 5–15 cm, gris a bru, llis
Làmines, porus o alvèols
Làmines blanquinoses a crema, atapeïdes, molt decurrents
Peu
Molt curt i lateral, o gairebé inexistent
Carn i tall
Blanca, ferma i una mica coriàcia
Esporada
Blanca a gris lila pàl·lid
On i quan
Troncs de faig, pollancre o salze; tardor i hivern
Com distingir-lo: Creix en grups sobre fusta, amb el peu lateral o gairebé inexistent; la gírgola de panical surt del sòl, sobre arrels de panical.
Comestible i parent pròxim, però creix en grups sobre troncs de pollancre, faig o salze, amb el barret en forma de conquilla i gairebé sense peu. Confondre'ls no té conseqüències.

Quan s'ha trobat

Troballes registrades a Espanya, per mes: 651 en total, de GBIF. Diuen quan surt, però també quan la gent surt a buscar bolets.

On s'ha trobat

Cada quadre és una àrea d'uns 20 km amb troballes registrades; com més fosc, més troballes. No assenyala cap indret: per saber on surt ara, el mapa de previsió.

Mira'l al mapa

Fonts

L'altitud habitual i els arbres surten del nostre propi ajust del model amb aquestes troballes i amb el Mapa Forestal de España.

Els reconeixeries en una foto? →

La descripció és orientativa. Identificar un bolet per una fotografia no és fiable: no mengis res de què no estiguis segur.