Moixernó

Fitxa ràpida

Nom científic

Calocybe gambosa (Fr.) Donk (1962)

Família

Lyophyllaceae

Comestibilitat

Comestible

Temporada

abr–jun

Altitud habitual

312–1.528 m

Confusió perillosa

Cogomassa · Amanita verna

Llista Vermella de la UICN

No avaluada (NE)

Com reconèixer-lo

Barret

Blanc crema a beix, 4–12 cm, carnós i mat, marge enrotllat

Làmines, porus o alvèols

Làmines blanques a crema, estretes, molt atapeïdes, adnates o escotades; mai rosades

Peu

Curt, gruixut i massís, blanquinós; sense anell ni volva

Carn i tall

Blanca, gruixuda i ferma; olor forta de farina fresca

Esporada

Blanca

On creix

Pastures calcàries, marges i tanques vegetals, en rotllanes i arcs sobre l'herba — mai dins del bosc tancat. És el bolet del nord peninsular: Àlaba, Navarra, nord de Burgos, la Rioja i Sòria, entre els 500 i els 1200 m. Surt d'abril a juny i la rotllana se sol repetir al mateix punt any rere any; el nom castellà ve del dia de Sant Jordi, el 23 d'abril, que marca l'inici de la temporada.

Amb què es confon

• CogomassaAmanita vernaperillós

  Barret

  Blanc, de vegades crema al centre, 5–10 cm, llis

  Làmines, porus o alvèols

  Làmines blanques, lliures, atapeïdes

  Peu

  Blanc i esvelt, anell membranós fràgil, volva en forma de sac enterrada

  Carn i tall

  Blanca i prima; no canvia de color al tall

  Esporada

  Blanca

  On i quan

  Alzinars, suredes, rouredes i pinedes; de març a juny

  Com distingir-lo: Volva en forma de sac a la base —cal desenterrar-la—, làmines lliures i anell, que pot haver caigut; el moixernó no té volva ni anell.

  Blanca com el moixernó, i surt els mateixos mesos a les vores d'alzinar i roureda que donen als prats. La separen l'anell del peu —fràgil, pot haver caigut—, les làmines lliures i la volva en forma de sac de la base, gairebé sempre enterrada: cal treure el bolet sencer. El moixernó no té ni anell ni volva i fa una olor forta de farina. És mortal, i els símptomes triguen entre 6 i 24 hores, quan el fetge ja està malmès.

• Inocibe de PatouillardInocybe erubescensperillós

  Barret

  Cònic amb mameló, 3–8 cm, crema, fibrós radial, s'esquinça i envermelleix

  Làmines, porus o alvèols

  Làmines blanquinoses que passen a bru argilós; es taquen de vermell

  Peu

  Blanc, fibrós, es taca de vermell; sense anell ni volva

  Carn i tall

  Blanca, pot envermellir lentament; olor afruitada, mai de farina

  Esporada

  Bru ocraci

  On i quan

  Fagedes, rouredes i parcs calcaris; de primavera a tardor

  Com distingir-lo: Esporada bruna i làmines que acaben brunes, davant l'esporada i les làmines blanques del moixernó; a més, es taca de vermell.

  Surt de primavera a tardor, i a la primavera coincideix amb el moixernó en clarianes i vores de fageda i roureda i en parcs. Pot envermellir allà on es toca o es talla, té el barret fibrós i radiat i una olor suau, una mica afruitada, mai de farina. La prova segura és l'esporada: bruna, davant la blanca del moixernó. Conté muscarina en dosis que poden ser mortals.

• Carner bordEntoloma sinuatumperillós

  Barret

  Marfil a gris plomís, 6–20 cm, llis, marge ondulat

  Làmines, porus o alvèols

  Làmines groguenques de jove, després rosa salmó; escotades, força espaiades

  Peu

  Robust, blanc, de vegades bulbós; sense anell ni volva

  Carn i tall

  Blanca i ferma; pot fer olor de farina, com el moixernó

  Esporada

  Rosa salmó

  On i quan

  Rouredes i fagedes sobre calcària o argila; d'estiu a tardor

  Com distingir-lo: Làmines que viren a rosa salmó i esporada rosa, davant les làmines i l'esporada blanques del moixernó; l'olor de farina no serveix.

  També fa olor de farina, i aquest és el problema: l'olor no basta per separar-los. Surt de finals d'estiu a tardor; a la primavera, als mateixos marges, el que es troba és el grup d'Entoloma clypeatum. La prova val per a tots ells: són força més grossos i les seves làmines viren a rosa assalmonat en madurar, mentre que les del moixernó continuen blanques; l'esporada rosa ho confirma. Provoca intoxicacions greus.

• MolinerClitopilus prunulus

  Barret

  Blanc a gris clar, 2–10 cm, tacte de camussa, sovint deprimit

  Làmines, porus o alvèols

  Làmines molt decurrents, atapeïdes, blanques i després rosades

  Peu

  Curt, blanc, sovint excèntric; sense anell ni volva

  Carn i tall

  Blanca, tova i fràgil; olor forta de farina

  Esporada

  Rosa

  On i quan

  Boscos de coníferes i planifolis i les seves clarianes; estiu i tardor

  Com distingir-lo: Làmines que baixen pel peu i acaben rosades, i esporada rosa; el moixernó té làmines blanques que no baixen pel peu.

  Comestible i amb la mateixa olor de farina, però amb làmines decurrents que baixen pel peu i acaben rosades. No és perillós; convé conèixer-lo per no dubtar-hi.

Quan s'ha trobat

Troballes registrades a Espanya, per mes: 401 en total, de GBIF. Diuen quan surt, però també quan la gent surt a buscar bolets.

On s'ha trobat

Cada quadre és una àrea d'uns 20 km amb troballes registrades; com més fosc, més troballes. No assenyala cap indret: per saber on surt ara, el mapa de previsió.

Fonts

• GBIF: nom, autoria i família
• GBIF: troballes registrades a Espanya
• Llista Vermella de la UICN: categoria d'amenaça

L'altitud habitual i els arbres surten del nostre propi ajust del model amb aquestes troballes i amb el Mapa Forestal de España.